divendres, 12 de juliol de 2013

La poalada o botellada

Parlant amb un bon amic de quasi 27 anys de Tavernes de la Valldigna (la Safor), em va dir que faria poalada (pronunciat, com en tot el valencià, poalà). Vaig quedar una mica estranyat i li vaig preguntar què entenia ell quan pronunciava eixe mot. Em va contar que al seu poble la poalada era el tan conegut botellón i que és de veres que molt jóvens usen la paraula castellana, però que la primera i genuïna encara és ben viva en gent de la seua edat i més grans encara, per bé que la seua germana de 16 anys la coneix però en el seu rotle d'amigues sembla que ja no l'usen. Continua informant-me que la seua tia, ja en la cinquantena, també deia poalada. Tot ve del costum originari de fer la barreja de la beguda alcohòlica i el refresc dins d'un poal.

Com a jove i com a lingüista, sempre m'he preocupat pel fet que no hi haja reculls d'argot juvenil en la nostra llengua amb un abast general, això és, que comprenga totes les terres en què es parla. I que vinga algú a corregir-me: seria una grata sorpresa. És per això que quan vaig sentir l'explicació del meu company em va vindre un somriure, vaig cercar en internet i vaig vore que Miquel Boronat ja n'havia parlat en una de les seues fitxes

Feia anys que cercava una paraula ben nostra per al tan conegut botellón espanyol. Ni l'Optimot ni l'ésAdir em varen ajudar, atés que el segon recomana de no traduir-la. A la primeria dels meus estudis secundaris, pobre de mi, ho traduïa per botellot. I dic pobre de mi perquè el sufix espanyol -ón rarament es pot traduir com a -ot: sols ho podríem fer, i no sempre, quan -ón tinguera valor d'augmentatiu i no és este el cas. Ens ho mostra ben bé Gabriel Bibiloni, que al seu blog aposta per botellada, com quan tenim un desplegament o escampadissa de castanyes, castanyada, o de masclets, mascletada, totes dos amb ambient festiu, com la botellada o poalada dels jóvens.

Poalada a la revetla de Sant Joan
Font: www.lasprovincias.es

En les llengües que conec, com l'anglés, el francés o l'italià no hi han equivalents exactes perquè la poalada és una pràctica que no és gens hegemònica als països on parlen eixes llengües i, sovint, la ingesta massiva d'alcohol al carrer amb amics en un ambient festiu és vista com una acció reprovable. En anglés no hi ha un terme equivalent i han de recórrer a la perífrasi street binge drinking o, encara pitjor per la llargària, informal open-air drinking session. En francés diuen darrerament, des de 2009 segons informa el Wiktionnaire, apéro o apéritif géant per a referir-se al macrobotellón espanyol. Per al botellón ras i curt podríem pensar en apéritif o apéro, però això designa tant una beguda alcohòlica per a incitar l'apetit, com el moment de beure-la, encara que no implica ni reunió al carrer ni que siga en un ambient festiu, la qual cosa l'aproxima més a l'aperitiu o vermutet de les nostres terres i l'allunya de la poalada. Noteu que al País Valencià, no sé si en altres terres, fer-se un vermutet no necessàriament implica que la beguda alcohòlica siga vermut sinó que pot ser qualsevol altra. També existix en la llengua francesa el terme beuverie, jutjat com a literari sobretot a l'Illa de França, la zona de París, però comú per exemple a Picardia. Segons el Dictionnaire historique de la langue française vol dir reunió en què hom beu alcohol amb excés, orgia de beguda. Per tant, podem dir que s'arramba a l'anglés binge o drinking session, amb la qual cosa tampoc inclou el caràcter festiu i social al carrer. En italià, directament, no hi ha cap mot que s'hi acoste.

També en el món de la mamel·la, mamàndia o mamarra tenim la unitat fraseològica fer-se'n una, que en castellà seria tomarse algo, normalment traduït de mala manera prendre's algo, que algú vol endreçar amb prendre alguna cosa, un espanyolisme morfosintàcticament més nostre però també innecessari. En francés en diuen boire un coup, beure un colp, que ens fa recordar per la forma, no pel significat, el colpet valencià, chupito espanyol, que el Termcat seguix traduint amb l'espardenyada xopet, rebutjant no sols el colpet, sinó també el didalet o el gotet, que és com diu ma iaia que s'anomenava el tan conegut shot anglés en la seua època. 

Tornant al tema central, poalada o botellada haurien de ser els termes que traduïsquen el botellón, al meu parer. També seria possible, galledada o ampollada, però compte: per què tant el DIEC com el DCVB donen com a prioritàries galleda o ampolla sobre poal o botella quan les darreres són més generals? I dic més generals perquè el mateix DCVB ens informa que tenen un abast territorial més ampli que les altres. De fet, si fem una cerca a Google, veiem com el poal venç la galleda.

Tanmateix, el binomi botella-ampolla, això són figues d'un altre paner. L'ampolla s'escriu més que la botella, com ens diu el cercador de les ulleres, però veiem que ampolla era originalment una "botella de vidre, de ventre rodó i ample, i de coll estret", segons el DCVB, això és, un hipònim de botella. Sols en part de la Catalunya oriental l'ampolla prengué el sentit de botella en general. Trobe, i pense que no m'enganye, que l'ostracisme de la botella és degut a la por de copiar el castellà. I eixa por no ens fa vore que en francés també en tenen, de bouteille, o en italià, de bottiglia, totes dos usades com a hiperònims. Que en prenguen nota els que vetlen per l'estandardització de la llengua.

Moltes gràcies a Albert, Max, Enguerrand i Renato per la informació en valencià, anglés, francés i italià respectivament. 

3 comentaris:

  1. És curiós, encara no fa una setmana em vaig trobar en aquesta disjuntiva corregint un text. Li vaig proposar a l'autor l'opció de botellada o de deixar botellón entre cometes. Finalmen vam optar per la segona perquè li sonava millor i a falta d'una proposta oficial i agafant de precedent la majoria de mitjans de comunicació en català ho vaig deixar com a vàlid.
    Sóc de la Safor i mai havia sentit "poalà" en aquest sentir. Per a mi una "poalà" és quan es tira l'aigua d'un poal amb força, perquè arribe
    lluny. D'altra banda botellada/"botellà" és colpejar amb una botella.
    Crec que el problema rau en el fet que el fenòmen del botellón és
    importat de Madrid, no només el nom. Abans (no fa tant) es "bevia al
    carrer" o casa d'algú, però aquest concepte d'anar a llocs on hi ha un
    munt de gent que queda expressament per beure no. Per tant potser
    no hauíem d'haver buscar una paraula sinó un sintagma. Siga com
    siga hauria de ser el Termcat o l'IEC quí hauria de fer la proposta.
    Pero cert, acabe de descubrir el teu bloc. Interessant.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola, Antoni. Certament com tu dius, per a la immensa majoria de valencians una "poalada" és el llançament d'aigua amb un poal, atés que el terme "poalada" amb el sentit de "botellón" és un localisme de Tavernes. De la mateixa manera, una "botellada" en general s'entén com un colp de botella, com una "rajolada" és un colp amb una rajola.

      En efecte, si el francés, l'anglés o l'italià no disposen d'este mot, per què n'hauríem de disposar nosaltres? La resposta és complicada però trobe que vullguem o no estem dins de l'àmbit cultural en què es fa "botellón". Com he dit en l'entrada, la mancança d'un terme per a eixa realitat en les llengües veïnes ve donada pel fet que eixa realitat no existix en els territoris en què es parlen. No obstant això, som conscients que en el nostre àmbit sí que hi ha eixa realitat i, per consegüent, crec que hem de donar-hi un nom puix que les alternatives són tres: deixar anar el "botellón", introduir un neologisme nostre (botellada/poalada) o canviar el nostre paradigma mental i simplement recórrer a un gir sintagmàtic. Sincerament, al meu parer la més genuïna alhora que realista és la segona. Si entre tots anem escampant este localisme, es podria fer general com ha passat per exemple amb "carmanyola", que en principi sols ho deien a Berga, Vic i Bagà o "tardor", en origen només propi de les comarques de la Catalunya del Nord.

      Gràcies per comentar i espere que seguisques fent-me aportacions. Que vaja bé! ;)

      Suprimeix
  2. Molt bones reflexions. Salutacions des del Vallès.

    ResponSuprimeix