Responent en un fòrum a algú que em va dir que roín acabat amb n no podia acceptar-se perquè era un castellanisme i perquè en català les paraules agudes no portaven esta consonant final li vaig respondre açò.
Primer de tot m'agradaria dir que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua encara no té diccionari normatiu, per la qual cosa dir si allò és normatiu i allò altre no encara no té massa sentit. Tanmateix, el diccionari del programa Salt es considera que és el que es seguix de manera oficial al País Valencià per la Generalitat. Segons este diccionari, la variant preferida és roín, que pot tindre un femení roïna o considerar-se invariable (masculí i femení roín).
Primer de tot m'agradaria dir que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua encara no té diccionari normatiu, per la qual cosa dir si allò és normatiu i allò altre no encara no té massa sentit. Tanmateix, el diccionari del programa Salt es considera que és el que es seguix de manera oficial al País Valencià per la Generalitat. Segons este diccionari, la variant preferida és roín, que pot tindre un femení roïna o considerar-se invariable (masculí i femení roín).
Pel que fa a la n final, hi han alguns mots aguts en
català que tenen esta terminació com món o pregon i
no per això són considerats castellanismes. En valencià, a banda
de roín també solem dir amb n final xicon. A
més pense que si la majoria de parlants que utilitzen roín/roí
o xicon/xicó ho diuen amb n, la solució normativa
general (i la valenciana per descomptat) hauria de ser esta i no la
que no en porta. Tampoc és massa fiable l'etimologia, primer perquè
no és una ciència exacta i hi han paraules l'ètim de les quals no
coneixem amb certesa, com passa amb roín. No hem de fiar-nos
de l'etimologia: ja ho va dir Fabra quan per exemple fixà que
l'ortografia de b i v es faria d'acord amb els parlars
que les diferencien, no de l'etimologia ja que buit (que no és
ple) per etimologia s'hauria d'escriure vuit, però els
parlars que diferencien b i v pronuncien buit.
Una vil hosta, roín, disposta a puteria |
I per acabar d'arredonir-ho diré que roín amb n final ja s'usava en el s. XV per autors tan poc coneguts com Joanot Martorell (Moltes voltes li esdeué que elegeix lo més rohín, Tirant, c. 86) o Jaume Roig (Una vil hosta, royn, disposta a puteria, Spill 3284). Resulta curiós que un canonge barceloní de la segona mitat del segle XV com Jeroni Pau tatxara d'incorrecta la variació en el gènere i promoguera la invariabilitat de l'adjectiu amb n final (Evitar de dir... cosa ruina per dir ruín cosa, Pau Regles 216). Ací vos deixe la font d'on he tret els exemples. Només cal cercar roín al Diccionari Català-Valencià-Balear.
ROÍ o ROÍN, -ÏNA (o -ÍN) adj.
2. Dolent, que no és bo (en
sentit material o moral); cast. malo. Evitar de dir... cosa ruina
per dir ruín cosa, Pau Regles 216. Veureu
les estranyes e roines viandes, Llull Blanq. 6. Una vil hosta,
royn, disposta a puteria, Spill 3284. Moltes
voltes li esdeué que elegeix lo més rohín,
Tirant, c. 86. Deueu tenir rohín luquet,
Somni J. Joan 262. O és de la metcha roín lo cotó, Proc.
Olives 440. La major part dels dits caualls esser molt ruhins,
doc. a. 1576 (BSAL, vii, 48). Ruhín bugada se ha
fet, Pou Thes. Puer. 152. Guarda-los bé de tentacions
indignes, de pensaments rohins, Llorente Versos, i, 167. Ell
ha estat roí sempre, Casp Proses 105. Propi dels darrers dies
de l'hivern que són els més roïns, Valor Rond. ii, 52. En
aquest sentit tan ample, de ‘dolent’ en general, roí o
roín s'usa a tot el País Valencià.
En conclusió, si la majoria de parlants que utilitzen la paraula
la diuen amb n final, si ja hem vist que no és
necessàriament un castellanisme, si es diu des del segle XV i era
usada en textos d'una qualitat literària ben alta i per gent
cultivada, ¿per què no acceptar roín amb n final?
¡Feu bondat i no sigueu roïns!
M'agrada molt este blog. Et propose un tema per a un apunt futur: baixar a segon divisió i comprar una cosa de segon mà ;)
ResponEliminaHo tindré en compte. Tu al teu blog treballes de valent, eh? És meleta bona! ;)
ResponEliminaEnhorabona pel bloc i que et dure l'espenta bona cosa.
ResponEliminaQuant al Salt, et recorde que la versió del diccionari oficialitzada per l'AVL és només la 2.0. La base de dades d'eixa versió la pots trobar ací: http://dl.dropbox.com/u/42514085/Salt2.0/SaltBdDic.mdb ; i la pots instaŀlar en la teua versió del programa (la que funciona fora de l'Open Office).
Les versions posteriors a la 2.0 no contenen les mateixes paraules, i no han estat declarades oficials per l'AVL.