El lèxic de Nadal

El Nadal ja ha passat. Sovint emprem en aquesta època un vocabulari i una fraseologia específics que estan massa interferits per l'espanyol, el francès a la Catalunya Nord i l'italià a l'Alguer. Provarem ací de descriure els errors més comuns que s'han fet durant aquesta festa. En aquesta primera entrega ens referirem al lèxic però en entrades posteriors inclourem aspectes de morfologia i de sintaxi.

El dia 1 de gener té el nom supradialectal de (el dia de) Cap d'Any. En alguns indrets també hi trobem la denominació (el dia de) Ninou, ben documentada també en època antiga. En alguns pobles també diuen el primer de l'any o el primer d'any com es pot comprovar en el magnífic Atles Lingüístic del Domini Català, consultable en línia. L'any nou el reservarem doncs per a l'any que comença, millor que no per al dia puntual de l'1 de gener. Encara que la felicitació feliç any nou està acceptada normativament, creiem que la genuïna i pròpia és bon any o bon any nou.

Sembla que ja comencem a desterrar els termes Nit Bona i Nit Vella per abraçar la nit de Nadal i la nit de Cap d'Any. Ens hi referim a les nits que comencen la vespra del dia de Nadal o la del dia de Cap d'Any i que s'allarguen fins a l'alba d'aquests dies. Darrerament trobem que s'omet la nit i diem festa de Nadal / Cap d'Any, sopar de Nadal / Cap d'Any, etc. per referir-nos a la festa o sopar del 24 o 31 de desembre, no del 25 de desembre o l'1 de gener. No crec que siga un ús condemnable, tot i que el terme festa de Nadal s'ha usat tradicionalment per a designar la del 25 de desembre. Fet i fet, això respon al canvi social en les celebracions, ja que en el passat solien ser religioses i diürnes, mentre que ara predominen, sobretot entre els joves, les festes laiques i nocturnes.

En relació amb aquest canvi de festes, el conseller d'Economia del govern valencià va escriure recentment un article on denunciava la pèrdua del segon dia de Nadal al País Valencià. Traduesc de l'espanyol:

És interessant recordar que no és tradició valenciana el sopar familiar de la nit de Nadal, que es vivia d'una altra manera. Els de missa anaven a missa, a la Missa del Gall, i en acabant a casa es feien una xocolata o alguna altra cosa: un ressopó. [...] La tradició castellana del sopar de la nit de Nadal ha penetrat en moltes llars valencianes i ho ha fet sobretot perquè ha omplit el buit que deixa la necessitat d'una segona trobada familiar en aquesta festa. Una trobada que moltes famílies ja no poden celebrar el segon dia de Nadal perquè és feiner.

Afortunadament a Catalunya encara és festa el dia de Sant Esteve (o segon dia de Nadal) i mengen canelons fets amb les sobres del dia anterior. Per cert, amb aquest dia tenim la locució verbal durar de Nadal a Sant Esteve, amb el significat de durar molt poc. De la mateixa manera que la nit de Nadal és tradició castellana, la nit de Cap d'Any és una tradició també relativament bastant recent.

El naixement de Jesús representat per figuretes o persones i un decorat té noms diversos arreu del territori. Un terme supradialectal podria ser naixement (pronunciat naiximent en alguns indrets), que el DCVB recull, però no sabem si ha arrelat alguna vegada popularment. A les Illes Balears i de Tarragona cap al sud (incloent-hi per tant el País Valencià i les terres de l'Ebre) d'això en diem betlem. A la Catalunya Vella en diuen pessebre, pronunciant-ho amb es sorda. En la llengua antiga s'escrivia pesebre, amb una es, i en aquelles terres on es conserva el terme amb el sentit de menjadora d'animals, segueix pronunciant-se amb es sonora. Sembla per tant que pessebre, pronunciat amb es sorda i escrit amb dues esses, és un espanyolisme, com molt bé han denunciat mossèn Alcover al DCVB o Eugeni Reig en un article al Punt. Alcover deia: «La pronúncia pessebre amb s sorda, en els llocs de parlar no apitxat, és deguda segurament a haver pres el mot pesebre en la || 2 [accepció de representació nadalenca] del castellà, mentres que la pronúncia amb z sonora (pesebre) en la || 1 [accepció de menjadora d'animals], en altres comarques, i la grafia pesebre que és constant en els escrits antics, indiquen la llegitimitat [sic] de l'origen llatí del mot en català». El Diccionari Normatiu Valencià sols arreplega la forma pròpia pesebre. El DIEC no sols continua permetent pessebre amb el sentit únic de representació nadalenca sinó que no inclou la forma genuïna en cap sentit, ja que al Principat a la menjadora d'animals li diuen grípia.

Fet i fet, les llengües del nostre entorn com el francès, l'italià o el portuguès diuen pesebre a aquesta representació: crèche (cognat de grípia), presepio i presépio, respectivament. Pareu esment a l'única es! Hauríem doncs d'elevar pesebre a mot supradialectal? Sembla raonable.

Caganer, figura pròpia del nostre pesebre

En aquest pesebre trobem diferents figures bíbliques. La central és l'Infant Jesús: si volem que es diga igual a tota la catalanofonia, hauríem d'evitar noms com Nen o Xiquet Jesús. A més en francès també es diu Enfant Jesus. En valencià també té el nom popular i ben viu de Jesuset. Els homes que segons la tradició portaren or, encens i mirra a Crist nat s'han dit sempre els Reis o, en algunes viles i pobles valencians, els Reixos. Si es vol, amb un gir estilístic, podem dir-ne els Reis d'Orient, però la forma els Reis Mags no té tradició popular a les nostres terres, malgrat que siga més fidel a la Bíblia i que tinga un ús ben extens a tota la Romània (los Reyes Magos, les Rois Mages, i Re Magi ...). Vegeu com Bibiloni ens explica al seu blog que els mags eren savis astrònoms (anglès magi o wise men), no prestidigitadors que trauen conills de capells (anglès magicians). A les Illes no usen l'article salat en aquest cas i ho diuen de la mateixa manera que els continentals.

Els Reis participen la nit de Reis (la del 5 al 6 de gener) en una cavalcada, que sembla ser bastant moderna i d'origen valencià, ja que la primera va ser la de l'any 1866 a Alcoi (l'Alcoià). El dia de Reis, el 6 de gener, porten regals als infants. El nom del rei caucàsic rep el nom de Melcior, no Melxor. Malgrat que els Reis són segons la tradició homes, en 1937 quan València era capital de la II República Espanyola, es va fer una cavalcada laica on les tres Magues de la festa de Gener (potser haurien de ser Reines?) portaven els noms de Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Enguany s'hi ha tornat a fer amb el suport de la batllia valenciana, i no amb poca polseguera mediàtica.

Per últim, algunes empreses tenen la tradició nadalenca d'obsequiar els treballadors amb un conjunt de productes gastronòmics. Sembla que des de les institucions lingüístiques s'ha optat per traduir com a panera de Nadal el que l'espanyol denomina cesta de Navidad. El francès en diu colis (paquet, comanda) de Noël i l'anglès opta per Christmas box (caixa) o Christmas hamper (cistell). Tanmateix, amb una cerca a Google veiem que la cistella li guanya el joc a la panera. Jo mateix he sentit caixa de Nadal de boca d'amics filòlegs . It's up to you!

Per ampliar el vocabulari de Nadal, podeu veure l'especial que va preparar el portal ÉsADir.